Que penses de Dones en Xarxa.

Nascuda a Villanueva del Trabuco, Màlaga, ara fa 64 anys ,Va venir a Mataró per treballar a la confecció, s’ha redescobert com a persona, gràcies a l’informàtica.

Es descriu, com a dona senzilla, de poca cultura, però de gran cor, amb moltes ganes d’ajudar als demés.

Per què, va començar en el intens món de la informàtica?



Per a mi era... un tema pendent, tenia por que al fer-me gran no trobes cap al•licient , cap motivació, i a part era una cosa que sempre havia volgut aprendre .

Així que un cop decidida a tirar endavant vaig decidir assistir a un curs d’informàtica de 20 hores a la Universitat Damià Campeny. No et diré que va ser fàcil, creia que no seria capaç, però sóc de l’opinió que amb perseverança, i sobretot amb molt d’esforç ho podia aconseguir.

I així va ser en acabar el primer curs, ja estava apuntada a d’altres.



Encarna té algun blog?



Ufff!!!, uns quants, i gaudeixo amb cada un d’ells.

Escriure en els meus blogs, m’emplena com a persona.



Com va interessar-se per fer un blog?



A traves d’un conseller de l’ajuntament que va ser qui em va donar l’empenta.

I finalment ens varem unir un grup de 10 persones, per anar a fer un curs sobre blogs a la Universitat de Cerdañola.



Creu que el seu blog, pot servir per que altre gent s’interessi per fer-se un blog?



Una doctora jubilada de Costa Rica, segueix el meu blog, i gràcies a mi, s’ha n’ha creat un, i .... si em segueixen des de tant lluny, m’imagino, que d’altres que estan més a prop, també podran fer-ho , no ?

Tant sols se’ls hi ha de donar una petita empenta, i les eines necessàries per fer-ho, i tranquils, que serem “ gent gran”, però encara podem assolir molts coneixements.



Encarna, de segur que segueix ben de prop l’actualitat, que en pensa de la lacra que seguim vivint , del maltracta?



Només t’ho diré en una frase, la pena, és que encara, n’estiguem parlant.



Encarna, “ no està mai quieta”, la Secretaria de la Dona, Qualitat de Vida de la gent gran, al Casal d’avis, a la Gestoria del Casal, A Dones Reporteres.......



Ara estic plena, de vida, i sóc conscient de que avui ho tens i demà no , per això gaudeixo ajudant a la gent , ajudo al Casal d’avis donant classes d’informàtica, i també ajudo als meus amic i coneguts a crear- se un blog.

Participo a totes les activitats del poble que puc.....



Durant molt de temps creia que només servia per a treballar, per criar els fills, i amb això no vull dir que no m’agrades, però per davant de tot sóc persona, i ara he crescut com a persona, - “no hi haurà qui em pari per assolir les meves metes”.

On poso l’ull, hi poso les ganes.



Així Doncs quina meta li queda per assolir?



La meva il•lusió és que tothom tingui correu electrònic.



Que penses de Dones en Xarxa.

M’encanta, gaudeixo de la gran feina que feu a través de Dones en Xarxa, és molt interessant, la manera que teniu de transmetre l’ informació relacionada amb la dona i les noves tecnologies.



Moltes gràcies Encarna