La vellesa no és qüestió d’anys, però si d’estat d’ànim

DE GENT GRAN
per Emili Ramos, secretari de l'Ass. Jubilats Mataró-Maresme

Aprenent a envellir

Tenim penjat al plafó informatiu del nostre local un text molt interessant que és com una declaració d’intencions, o més ben dit, com una lliçò de ben viure per a la gent gran. Porta per títol : “Aprenent a envellir” i és d’autor anònim doncs no hi consta el creador, ni qui ens el va proporcionar tampoc el coneix.

Té vuit apartats i em recorda, encara que de lluny, el famós epigrama del Doctor Letamendi reproduït fa uns mesos en el nostre Butlletí.

Llegint-lo te n’adones que desprèn optimisme a cabassos i que l’ha escrit una persona que, o be gaudeix d’una vellesa molt positiva o potser és un ferreny lluitador dels que es sobreposen a totes les dificultats i que, a cada caiguda s’aixeca amb la voluntat de sobreviure malgrat tot.

El primer consell ens diu: “Cuidaràs la teva aparença cada dia” i sobre aquest punt em comentava una associada que l’estava llegint: “Ja m’ho dèia l’àvia quan de joveneta m’empolainava molt – Molt be nena engalanat força i fes sempre goig, perquè les dones hem d’estar boniques sempre, de joves per esser admirades, volgudes, estimades i desitjades, i de velles per no fer llàstima.

Una mania, o potser mala costum que tenen certes persones grans és la de parlar de les seves xacres, malaties, operacions, estades a hospitals, etc.; sembla que hi trobin una morbosa complaença. Aconsella aquest escrit que deixem de dir-nos vells i de queixar-nos dels nostres mals i que siguem optimistes per sobre de tot: al mal temps bona cara, de totes passades hem de ser positius, cara alegre, bon humor i gestos amables. Això s’encomana.

La vellesa no és qüestió d’anys, però si d’estat d’ànim. Un altre bon consell: intentem esser útils als altres i així ho serem a nosaltres mateixos, espavilem-nos en tot el que puguem ajudant al proïsme amb un somriure, amb un consell, amb un servei.

Escric aquest resum com a petit homenatge al desconegut autor o autora i que hom el subscriu en la seva totalitat. Congratulem-nos de l’existència de gent com ella (o ell) i a qui de bon grat ens agradaria conèixer.

Malauradament però, s’obliden d’un capítol molt essencial: LA SEXUALITAT, i pregunto: que no hi tenim dret encara que siguem grans a una activitat sexual, tal vegada menys activa però, si més no complaent?. Emili Ramos