martes, noviembre 24, 2009

Bé, Anna, hem estat contentes que fessis un buit a la teva agenda per estar amb nosaltres avui. Moltes gràcies i fins aviat!




ENTREVISTA Anna Barrera

Com bé sabeu, avui tenim el plaer d?entrevistar i conèixer de més a prop l?Anna Barrera. Ara ens endinsarem en la tasca política que fa a l?ajuntament, com a regidora de Joventut i Dona.
- Quina influència té en les teves decisions el fet de ser dona?
- Quines organitzacions de dones hi ha actualment a Mataró?
- Quines politiques es planteja la regidoria en aquest terreny per tal de potenciar la comunicació i l'organització entre les dones?
- Quines prioritats o actuacions té previst el CIRD (Centre d?Informació i Recursos per a les Dones) amb els col•lectius més febles: dones que pateixen violència, dones amb sida, treballadores del sexe?
- A Mataró Centre no existeix cap vocalia de la dona. Què et diu això com a la regidora de la Dona?
- Penses que la regidoria de la Dona hauria de ser exclusiva, sense compartir-la amb Joventut?
- Estàs a la meitat del teu mandat. Quin balanç en fas?
- De les decisions que has hagut de prendre, quines consideres que han estat les més importants?
- Com esteu treballant des de l?àrea de Joventut i Dona per prevenir la violència de gènere?
- Quin pressupost es destina a l?apartat de la Dona? Heu patit restriccions pressupostàries aquest darrer any? En cas afirmatiu, com afectarà això a les dones de Mataró?
- Què penses del fet que en aquests moments encara hi ha poques dones en llocs de poder, on es prenen decisions importants?
- En el cas de la Regidoria de Joventut i Dona, la persona referent de l?àrea ha passat de ser una dona a ser un home. Com ha anat?
- Quin és el contingut del teu càrrec al capdavant de Joventut i Dona?
- En els anys que porta funcionant el Centre d?Informació i Recursos per a les Dones, quins serveis s?hi ofereixen i quina valoració en fas?
- Quan podrem gaudir del Centre de la Dona que s?ha d?ubicar en el carrer Gibraltar?
Bé, Anna, hem estat contentes que fessis un buit a la teva agenda per estar amb nosaltres avui. Moltes gràcies i fins aviat!

En todo momento, hemos contado con el apoyo de la Regidoria de la Dona del Ayuntamiento de Mataró


Cada año realizamos más de 120 representaciones.

Tal como os comentaba Lea, nosotras hemos experimentado esta manera de hacer teatro a través del Colectivo de Mujeres de Matagalpa.


Hemos buscado en nuestras raíces, hemos hablado de donde hemos nacido, hemos recordado nuestra infancia, hemos expuesto nuestras motivaciones como mujeres y nos hemos atrevido a salir a la calle, para decir: ¡¡¡basta, que nadie nos calle!!! ¡¡¡Basta a tanta marginación y violencia en contra de las mujeres!!!

Esto nos ha unido, creando lazos de amistad entre todas y compartiendo nuestras vidas y nuestras emociones.

Hemos realizado estas experiencias teatrales con mujeres organizadas en vocalies de la dona de nuestra ciudad.

En todo momento, hemos contado con el apoyo de la Regidoria de la Dona del Ayuntamiento de Mataró.

Desde aquí os animamos a participar, conectando con las diferentes vocalies de la dona, cada una en vuestro barrio.

domingo, noviembre 08, 2009

CÚMULOS blancos, redondos… Estas nubes parecían estar enfadadas.




EL  REINO  DE  LAS  NUBES


El día amaneció grisáceo. En la superficie de la atmósfera flotaba un manto

de nubes, que cubría el cielo azul  de mi ciudad.

CÚMULOS  blancos, redondos… Estas nubes parecían estar enfadadas.

Mostraban su rostro triste, la frente fruncida, humedecidos los ojos, las

 cejas hacia bajo, la boca cerrada… Eran arrastradas por unos infinitos

vientos. Después  apareció  majestuosamente un extenso velo blanquecino,

placentero… CIRROS tenues, de textura fina como hilatura de blanco

plumaje. Allá jugueteaban en latitudes inaccesibles de la atmósfera.

En mi imaginación parecían  tomar vida miles de formas algodonosas,

cuerpos exóticos,  personas, animales, arbustos, objetos…

Todas en el más perfecto de los encajes formaban un gran puzzle:

“EL  REINO  DE  LAS  NUBES”

Me sumergí en el “Reino de la nubes”, las cuales despertaron en  mi una

gran  curiosidad, y desde mi inquietante fantasía, decidí sin vacilar

ascender hacia ellas. ¿Me revelarían cosas escondidas? ¿lo secreto?

¿lo desconocido?. Y fui flotando de nube en nube..

 Al llegar en la primera nube, deduce que se trataba de:

  “LA NUBE MUSICAL”




En ella empezaron  hacerse  ranuras y entre sus algodones, salían  por sus

oberturas, melodías naturales: el canto de las aves, el murmullo de las

 aguas,  el susurro de los vientos, el aleteo de las mariposas…

 Mis pies inquietos, y a la vez muy  acompasados, solfeaban una fascinante

melodía. Caminando, airosamente al compás de aquel  ritmo musical,

acogedor, absorbente, llegué hacia la segunda nube, y me encontré delante

de  una puerta, lLa abrí, y sin detenerme entré, y  vi que era:

” LA NUBE DE LOS LIBROS”.

 Estaba repleta de libros, todos meticulosamente ordenados en una gran

 Biblioteca. Eran libros de cuentos. Allí estaban los más famosos y clásicos

 cuentos de todo el mundo: Blanca nieves, Cenicienta, Barba Azul,

Pulgarcito, Caperucita Roja, La Bella durmiente del bosque, La Sirenita,

 Alicia en el país de las maravillas, El libro de la selva… y con este último

deleité mi sagaz aventura.

 Lanzada por mi vivaz tenacidad seguí mi camino. Tropecé  con un

cariñoso objeto. Era una pelota, (juguete  por excelencia). La pelota quiso

 invitarme a jugar, y al arrojarla corrí tras ella. Sin lugar a duda, por mi

reflejo visual, me sentí capturada por:

” LA NUBE  JUGUETONA”.

 La tercera nube, muy juguetona, no podía ser otra que la nube de los




 juguetes:

muñecas, soldados, bolos, coches, caballos, aviones, trenes… Todos los

juguetes unidos, me decían: ¿Vamos a jugar?

¡Que desbarajuste organizamos!, ¡Que jolgorio!, ¡Que fiesta!.

Todos presumían  de ser los  protagonistas. Recreados, divertidos y

entretenidos, olvidaban  que  debían recogerse y guardarse 

cuidadosamente. Así nos lo recordó el hada, que volando sin saber como,

 apareció en medio de nosotros. Llevaba un vestido azul, zapatos plateados,

y una larga cabellera rubia. Con su barita, formaba palabras. En ellas

 se leía: sois magníficos, estupendos, admirables, muy queridos por todos

los niños, pero ahora hay que recogerse. Alejándose  emprendió su vuelo.

Su barita  desprendía virutas, purpurinas plateadas, como diminutas

estrellas, esparcidas por toda la nube, que a su vez formaban un 

largísimo y brillante sendero.

Todo el dinamismo de la nube de los juguetes se detuvo: quietud,

descanso, silencio…

  Aquellas diminutas estrellitas fueron mi guía. Por aquel sendero, llegué

 donde estaba el hada del vestido azul, y cincuenta hadas más, en su

cortejo, con vestidos de gran colorido. Todas me saludaban con majestuosa

reverencia.  Por unos instantes me sentí como si fuese una verdadera





princesa, en un lujoso palacio. Debajo del vestido del hada azul,

aparecieron  dos duendecillos, que llevaban una blusa verde y  unos

pantalones  rojos. De  sus manos desplegaron una banderola de color

blanco, en la cual se podía leer la palabra “ BONDAD”. Era la cuarta nube.

“LA NUBE DE LA  BONDAD”.

 Allí en las alturas, de pronto, me encontré  metida en unas nubes pletoritas

de penachos.

Ausentes de mi observación, unos pasteleros, vestidos de blanco, y con

gorro, decoraban con gran maestría , la nube número cinco; ¡la más dulce!.

“ LA NUBE DE LAS GOLOSINAS “.

Con unos botes de pintura, y pinceles, pintaban de color de rosa, la nube,

recordándome a los algodones rosados y azucarados de la “FERIA”.

.Desde mi punto de vista, y por la perspectiva que ofrecía, contemplaba una

gran obra abstracta. Simulaban miles y miles de caramelos, golosinas,

chocolatinas, pasteles, merengues… envueltos con papel de celofán de

colores suaves: el salmón, el celeste, el amarillo… todos colgaban de unos

hilos. Muchos hilos, que eran movidos por los vientos; que a su vez,

 balanceaban inquietas e ilusionadas marionetas  de vivos colores.

¡Que dulzura!. Todo en perfecta armonía.

Yo como simple  marioneta, me colgué de unos hilos, y llevada  por los




 vientos alcancé la sexta nube:

 “ LA NUBE DE LA ALEGRIA”.

Miles de payasos, caras sonrientes, simpáticos y atractivos rostros llenos de

maquillaje, “pintarrajeados” de modo grotesco. Se mostraban graciosos, y

algo silenciosos. Su lenguaje era expresivo movimiento… cómicos,

divertidos danzarines, malabaristas, gimnastas, acróbatas incansables…

Manifestaban alegría, y en sus ojos jamás les vi lagrimear a causa del

dolor… En pocos segundos me regalaron un sin fin de carcajadas. Sin

dejar de ser yo misma, quise imitarles con sus movimientos gimnásticos,

 y al hacer una simple voltereta, caí en una horrible nube:

“LA NUBE DE LA MALDAD”.

Era la nube número siete. El número siete, muy apreciado por mi, como un

 buen número: Un número, sagrado en LA BIBLIA, lleno de vibraciones, y

sensibilidades. Los siete días de la semana, los siete colores del arco iris…

 La nube número siete, fue inesperada.

Insectos horribles, genios malignos, hechiceros y brujas, me perseguían, me

empujaban, se burlaban de mi. Me sentí presa. Corrí a toda prisa, y ellos

 todavía más. Llena de miedo, asustada por aquel insólito panorama, quise

acelerar mi salida, pero todo parecía  inútil, inalcanzable… 

De pronto un tobogán. Si, si es un tobogán. Subí apresuradamente.




 Aquel tobogán, era arrastrado con gran resplandor, por un séquito de

espíritus celestes: Arcángeles, Querubines, Serafines… guiados por las

ráfagas de los vientos de aquella inmensidad.

Acertada, y felizmente  descendí del
 
“EL REINO DE LAS NUBES” 

     
      
Gracia amiga mía por este poema tan bonito
nunca lo olvidare

                                                












domingo, octubre 18, 2009

Finalment, Bernat Joan va expressar el compromís del govern de Catalunya amb el futur de la llengua

 Ahir, es va clausurar a l’Ateneu Barcelonès la 2a Mòstra de Cinemà Occitan “Llanterna digital”. La Mòstra té per objectiu fer difusió de la llengua i de la realitat occitanes, a través de creacions cinematogràfiques que es produeixen en aquesta llengua i aspira a esdevenir una plataforma de promoció de la creació audiovisual, tant a Catalunya com a Occitània.

El cicle es va iniciar a Lleida el mes de juny, va continuar a Vielha el juliol i s’ha dut a terme a Barcelona aquesta setmana. En aquesta segona mostra, s’han exhibit 12 films que tenen en comú el fet d’incorporar l’occità en l’àudio o els subtítols.
En l’acte de clausura, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan ha destacat que: "És important que aquesta segona edició de la Mòstra de Cinèma Occitan hagi arribat a Barcelona. Crec que a la capital de Catalunya és positiu que es promogui el coneixement de la cultura occitana i de la llengua a través d'activitats com la que avui clausurem".

Bernat Joan ha parlat també del potencial de l’aranès: "La llengua occitana, anomenada aranès a l'Aran, és una llengua amb plenes capacitats de desenvolupament, i aquesta Mòstra n'és un bon exemple: es tracta de combinar el llenguatge cinematogràfic, l'art, la creativitat, de manera ben natural, en una llengua sobre la qual el govern de Catalunya hi té responsabilitats evidents".

Finalment, Bernat Joan va expressar el compromís del govern de Catalunya amb el futur de la llengua occitana, de l'aranès, perquè forma part del patrimoni cultural de Catalunya, d'Occitània i d'Europa: “considero que l'oficialitat de la llengua occitana a l'Estatut de Catalunya ha estat una fita important i que també ho ha de ser la llei que desplegarà aquesta oficialitat al nostre país".

El projecte compta amb la implicació activa de les empreses de mitjans de comunicació i amb la col·laboració de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya,

Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones
L'Institut Català de les Dones, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes presenten aquest projecte que té com a objectiu millorar la representació de gènere en els mitjans de comunicació mitjançant l'elaboració de materials pràctics de formació adreçats als i les professionals del sector.



La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva, el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Ramon Font, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, presenten el 27 d'octubre, a la seu de l'Institut Català de les Dones, el projecte 'Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones'. En el transcurs de l'acte tindrà lloc la conferència 'La representació de les dones als mitjans de comunicació', a càrrec de la filòloga Eulàlia Lledó.

L'objectiu d'aquest projecte és millorar la representació de gènere en els mitjans de comunicació mitjançant l'elaboració de materials pràctics de formació adreçats als i les professionals del sector.

El projecte compta amb la implicació activa de les empreses de mitjans de comunicació i amb la col·laboració de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores - Xarxa de Periodistes amb visió de gènere, l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

lunes, julio 20, 2009

Hijo fuiste, padre serás, cual hiciste, tal habrás - dicho que recuerda a los hijos de tratar bien a sus padres, porque algún día ellos también serán


A lo hecho, pecho -refran que enseña que hay que afrontar las cosas con fuerza y valentía
Boca cerrada y ojo abierto, no hizo jamás un desconcierto - es preferible observar antes de actuar, para no meter la pata

Cada asno, con su tamaño - según este dicho, cada uno debe juntarse con personas de su misma categoría

Como soy del campo, aquí me zampo - advertencia ante los que quieren meterse en asuntos sin haber sido llamados

Con la medida que mides te an de medir - trata a los demás como te gustaría a tí que te tratasen
Con paciencia el cielo se gana - según este refrán, todo es posible con paciencia
Desgraciado en el juego, afortunado en amores - refrán popular que pretende consolar a alguien que pierde un juego
Donde las dan, las toman - que los que hablan mal de los demás pueden esperar que también se hable mal de ellos

Donde menos se piensa, salta la liebre - cuando menos esperas una cosa, puede suceder
El mal cobrador hace mal pagador - hay que cuidar a sus propios intereses para progresar y para ganar el respeto de los demás

El mejor escribano echa un borrón - que todos podemos cometer errores

Gallo que no canta, algo tiene en la garganta - cuando alguien abandona un debate o conservación sin justificación aparente, es porque tiene algo que esconder

Jurado de aldea quien quiera lo sea - advierte ante lo poco agradecido que resultan algunos puestos en los que hay que tomar decisiones
La gran victoria es la que sin sangre se toma - que se debe conseguir metas sin hacer daño a nadie
Lo mío, mío, y lo tuyo de ambos - refran que critica la avaricia de muchas personas, que no saben compartir y sin embargo se apropian de los bienes e ideas de los demás

Poderosos caballero es don dinero - resalta la importancia del dinero para poder realizar los objetivos
Por la boca muere el pez - hay que tener cuidado para no hablar demasiado o mal de los demás
Quién mal anda, mal acaba - refrán que advierte ante el desorden y los malos hábitos
Quien más tiene, más quiere - dicho popular que hace referencia a la insaciabilidad de la codicia

Quien mucho abarca, poco aprieta - es preferible hacer una cosa a la vez bien hecho, que muchos de mala manera

Si quieres buena fama, no te dé el sol en la cama - que si quieres que los demás te respetan, hay que trabajar y no ser perezoso

Las cañas de vuelven lanzas - a veces algo que empieza como un juego o una broma puede terminar en una pelea

Gallina sin dientes de los muertos hace vivientes - refrán que hace referencia a los poderes curativos de un caldo de gallina

Hijo fuiste, padre serás, cual hiciste, tal habrás - dicho que recuerda a los hijos de tratar bien a sus padres, porque algún día ellos también serán padres

Que penses de Dones en Xarxa.


Nascuda a Villanueva del Trabuco, Màlaga, ara fa 64 anys ,Va venir a Mataró per treballar a la confecció, s’ha redescobert com a persona, gràcies a l’informàtica.


Es descriu, com a dona senzilla, de poca cultura, però de gran cor, amb moltes ganes d’ajudar als demés.



Per què, va començar en el intens món de la informàtica?



Per a mi era... un tema pendent, tenia por que al fer-me gran no trobes cap al•licient , cap motivació, i a part era una cosa que sempre havia volgut aprendre .

Així que un cop decidida a tirar endavant vaig decidir assistir a un curs d’informàtica de 20 hores a la Universitat Damià Campeny. No et diré que va ser fàcil, creia que no seria capaç, però sóc de l’opinió que amb perseverança, i sobretot amb molt d’esforç ho podia aconseguir.

I així va ser en acabar el primer curs, ja estava apuntada a d’altres.



Encarna té algun blog?



Ufff!!!, uns quants, i gaudeixo amb cada un d’ells.

Escriure en els meus blogs, m’emplena com a persona.



Com va interessar-se per fer un blog?



A traves d’un conseller de l’ajuntament que va ser qui em va donar l’empenta.

I finalment ens varem unir un grup de 10 persones, per anar a fer un curs sobre blogs a la Universitat de Cerdañola.



Creu que el seu blog, pot servir per que altre gent s’interessi per fer-se un blog?



Una doctora jubilada de Costa Rica, segueix el meu blog, i gràcies a mi, s’ha n’ha creat un, i .... si em segueixen des de tant lluny, m’imagino, que d’altres que estan més a prop, també podran fer-ho , no ?

Tant sols se’ls hi ha de donar una petita empenta, i les eines necessàries per fer-ho, i tranquils, que serem “ gent gran”, però encara podem assolir molts coneixements.



Encarna, de segur que segueix ben de prop l’actualitat, que en pensa de la lacra que seguim vivint , del maltracta?



Només t’ho diré en una frase, la pena, és que encara, n’estiguem parlant.



Encarna, “ no està mai quieta”, la Secretaria de la Dona, Qualitat de Vida de la gent gran, al Casal d’avis, a la Gestoria del Casal, A Dones Reporteres.......



Ara estic plena, de vida, i sóc conscient de que avui ho tens i demà no , per això gaudeixo ajudant a la gent , ajudo al Casal d’avis donant classes d’informàtica, i també ajudo als meus amic i coneguts a crear- se un blog.

Participo a totes les activitats del poble que puc.....



Durant molt de temps creia que només servia per a treballar, per criar els fills, i amb això no vull dir que no m’agrades, però per davant de tot sóc persona, i ara he crescut com a persona, - “no hi haurà qui em pari per assolir les meves metes”.

On poso l’ull, hi poso les ganes.



Així Doncs quina meta li queda per assolir?



La meva il•lusió és que tothom tingui correu electrònic.



Que penses de Dones en Xarxa.

M’encanta, gaudeixo de la gran feina que feu a través de Dones en Xarxa, és molt interessant, la manera que teniu de transmetre l’ informació relacionada amb la dona i les noves tecnologies.



Moltes gràcies Encarna

L’exposició compta amb una trentena de peces, la majoria de gran format, que posen de manifest les diferents corrents que van influenciar aquests arti


Lluís Bassat porta els artistes de la seva generació a Can Palauet

La sala s’omple en la inauguració de la mostra “Figures dels anys 70”, amb obres d’Arranz Bravo, Artigau, Bartolozzi, Vilà, Sala i Serra de Rivera

per V. B. - fotos Anna Aluart - 20/07/2009 9:53 (69 lectures)



El publicista i col·leccionista d’art Lluís Bassat va néixer el 6 d’octubre de 1941, just tres diez abans que l’artista Eduard Arranz Bravo ho va fer just tres diez després. Aquest destacat pintor barceloní comparteix generació amb Bassat, a l’igual que els cinc artistes restants que formen l’exposició “Figures dels anys 70”, inaugurada divendres passat a Can Palauet. La mostra, la segona que acull Mataró formada per obres de la col·lecció d’art del publicista, compta amb peces de Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera i Miquel Vilà, a més del propi Arranz Bravo. Tots ells pintors nascuts a la dècada dels 40 i que durant els anys 70, en plena joventut, van experimentar amb la plasmació de la figura humana, tal i com recull l’exposició. “Aquesta generació que veieu aquí és la meva”, va dir Bassat durant la inauguració. El col·leccionista va reiterar, com acostuma a fer quan parla del Museu que vol obrir a la ciutat, que els artistes catalans contemporanis són “tan bons com els nordamericans, els anglesos o els japonesos”, i va posar com a exemple els artistes presents a la mostra. “Jo vaig veure com Arranz Bravo venia més de 100 quadres a Nova York en poques hores”, va recordar Bassat.

L’exposició compta amb una trentena de peces, la majoria de gran format, que posen de manifest les diferents corrents que van influenciar aquests artistes. Núria Poch, directora del futur museu i comissària de la mostra, va englobar tots aquests creadors en la “nova figuració”, inspirada fortament en Francis Bacon. “Però mentre en uns artistes es nota la influencia del pop art, en altres queda més clara la de l’informalisme o el surrealisme”, va apuntar. La majoria de noms presents a “Figures dels anys 70” treballaven per a la galería Adrià de Barcelona, que el propi Bassat va adquirir en gran part a mitjans dels 70 i que va esdevenir el germen de la seva extensa col·lecció d’art.

Durant l’acte, que va omplir Can Palauet, també va prendre la paraula l’alcalde, Joan Antoni Baron, per desitjar que aquesta fos “l’última exposició” amb obres de la col·lecció Bassat que s’hagi de fer a Can Palauet. Baron va confiar que l’any que ve, per aquestes dates, la Nau Gaudí ja estigui habilitada com a seu temporal per a aquest projecte. L’any passat es va poder veure la primera exposició d’aquest tipus, emmarcada dins del conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Bassat, dedicada llavors a Ràfols Casamada i Maria Girona. I el president de l’IMAC, Sergi Penedès, va destacar que l’exposició fos, juntament amb esdeveniments com el Cruïlla de Cultures o el festival Shakespeare, un element més per atreure visitants a la ciutat en época de Santes.

domingo, julio 05, 2009

Mi padre adorado y querido... Y yo, seguiré siendo tu niña,


Ahora que he crecido,
Y que tengo mis propios hijos,
Me doy cuenta padre mío,
de tus canas el motivo.
Con mi insaciable sed de querer,
Todo saber y comprender,
Tu eras mi inagotable fuente,
Que estimulaba mi corazón y mi mente.
Me enseñaste a la vida valorar,
Hasta de las cosas pequeñas admirar.,
En los momentos de flaqueza,
Eras el bastón que sostenía mi tristeza.
Tus yemas fueron el paño,
Que secó mis lágrimas por tantos años.,
Compartías mis fracasos,
Envolviéndome en un fuerte abrazo.
Me decías que mañana sería mejor,
Ayy papá, tenías toda la razón!,
Saboreabas mis victorias,
Cuando estaba yo en la gloria.
Me ha bendecido Dios,
Por darme un padre como vos,
Todo mi respeto y admiración,
Tienes, te lo digo de todo corazón.
Por eso que aprovecho,
Cada oportunidad que tengo,
Para decirte que te quiero,
Y en este día necesito reiterarlo.
Por:Yeze

Me diste la vida
como una chispa de luz
y llegue yo al mundo
en una noche de cielo azul..

Te mire desde niña,
como el Padre perfecto,
con esas manos tan fuertes
que me cuidaron
a cada momento......

Crecí y aun fui conociendo
a un Padre alegre y tierno,
lleno de alegría y de sueños.

Buscabas lo mejor para darnos
sufriendo en lo más intenso,
sin pensar que con tu cariño,
tu nos dabas todo lo bueno.

Padre... Que palabra tan hermosa,
que encierra tantos amores...
Un Padre es lo más bello y grande
que un hijo puede desear
y tu junto a mi Madre...
A sus hijos saben amar.......


Por: Aurora García





A MI PADRE

A MI PADRE
Papa, hombre lleno de virtudes
nos hiciste tan felices
a mis hermanos y a mamá,
aún hoy, en tus avanzados años
que el tiempo ha bañado,
tus cabellos de plata
tu cuerpo ya cansado,
y apenas puedes caminar,
todavía te preocupas
Por todos nosotros
Y preguntas por todos,
desde el más pequeño
hasta el más grande.
Tu justicia por los pobres
y tu bondad por los necesitados
lo llevo de herencia querido papá.
Hoy que es tu Día quiero decirte
que me siento orgullosa de ser tu hija.
Dios te bendiga querido papá
Por Mary Torres















LO QUE APRENDI DE TI...PAPA
by Nuryn Sanlley

Aprendí de ti lo mejor papa,
Perseverancia, honradez, amor
Con la frente bien altiva
¡Trabajando siempre...con tesón!
Aprendí de tu honradez, tu respeto
Y tu valor, tus respuestas a mis dudas
Con tus bellos ojos verdes...
Tu mirada penetrante,
Amorosa y delirante.
Callado, siempre enamorado,
De tus libros, de la música...
De tus hijos...del amor.
Y, poco a poco, a paso lento
Con tu temple,
Fuiste dejando un vació
En mi triste corazón...
Sabiendo tu, que quedarías dormido,
No pudiendo yo intentar
Haberte retenido. ¡Cuanto aprendí de ti!
¡Ay! ... ¡Mi viejo querido!
Respete tus canas, siempre te di abrigo...
Aprendí tu enseñanza...la cual,
A otros, le he ofrecido.
Que falta me haces, mi viejo,
Mi viejo querido...
Tus sabios consejos
De siempre...fuiste mi delirio,
Te llevo en mi alma...
Siempre conmigo.
Lo aprendido de ti papa,
Nunca lo olvido.
Por siempre serás mi viejo,
Mi padre adorado y querido...
Y yo, seguiré siendo tu niña,
La que aprendió tus consejos...
Aquella que ya hoy ha crecido.
¡Lo que aprendí de ti Papa!...
¡De cuanto me ha servido!
Cristal

Para reir un poco


PADRE POLITICO:

Un burro muere frente a una iglesia, como una semana después el cuerpo seguía allí, el padre se decidió llamar al jefe de policía.
- Sr. policía tengo un burro muerto hace una semana frente a la iglesia!
El policía, gran adversario político del padre contesta:
- 'Pero padre, no es el Señor quien tiene la obligación de cuidar de los muertos?'
- 'Asi es! Pero también es mi obligacion de avisar a los
parientes!'


ANIVERSARIO

Un matrimonio cumple 25 años de casados y la esposa le
pregunta al marido:
__ Mi amor, ¿ qué me vas a regalar para nuestras bodas de
plata ?
El tipo le responde:
__ Un viaje a China .
La mujer sorprendida por la magnitud del regalo, le pregunta:
__ Pero mi amor, si para los 25 años me regalas esto...¿ qué vas a hacer cuando cumplamos los 50 ?
__ Te voy a ir a buscar.

He après que hauria sempre bones paraules.



He après que ningú
no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la
vida es dura...

però jo ho sóc més

He après que les
oportunitats no es perden mai..
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
..

perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...

per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...

però sempre hi puc fer
alguna cosa.

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva
et té enganxat a la vida

e après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges

He après que cal
gaudir del viatge..

i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar con
només en dues circumstàncies..
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

És la setmana de l'amistat.

Demostra als teus amics que podem
Envia aquest correu a tots
els teus amics,

encara que signifiqui
reenviar-lo...
a qui te l'ha
enviat primer...
Si torna... tens
molt bons amics.
Feliç setmana de l'amistat!

Després
d'haver enviat el missatge, prem
i veuràs el que
apareix... increïble, però real
Impressiona però és
real...

Bona Sort!

domingo, junio 28, 2009

El sol dora los campos como doras tus versos del calor que respira corazón en tu pecho


Manuel Fernández

El sol dora los campos
como doras tus versos
del calor que respira
corazón en tu pecho
que no debes mustiar
porque son sentimientos.
Son las hebras que forman
tu verdad, tu intelecto,
el espíritu libre
que no muere en los huesos.
Y si plétora son
en tu vida, ¡ me alegro!,
porque cuando me leas
ya sabrás cómo pienso,
ya sabrás cómo soy
y hasta cómo me siento.


No es mi piel, la pasión
ni mis ojos el fuego,
si queréis verme arder,
venid y mirad dentro.
No veréis una hoguera
ni tampoco un infierno,
veréis cómo arde el alma
en sus blancos destellos
con las púrpuras gotas
que de un vaso modesto
yo le doy de beber,
yo le sigo vertiendo.

Qué será lo que Dios concede, Qué don, para amarte así



Esclava en el silencio


Recuerdas cuando te dije.
Te amaré hasta la muerte
Aquel día no pensaba
Que yo lucharía en el frente,
Que serías mi enemigo
Al que yo juré amor
Al que le daría la vida y pediría perdón.

Me anulaste por completo
Heriste mi corazón
Los golpes no me importaban
Solo quería tu amor.

Qué será lo que Dios concede,
Qué don, para amarte así
Qué venda pone en los ojos
Para dejarnos sufrir.

No he ganado la batalla
Y me siento derrotada
No quieres dejarme sola
Aunque tú ya no me amas,

Quieres seguir maltratándome,
Viendo que mi vida acaba
Muriendo en el silencio
Como si fuera tu esclava,

María José Robledo

Padre... Que palabra tan hermosa,



Me diste la vida
como una chispa de luz
y llegue yo al mundo
en una noche de cielo azul..

Te mire desde niña,
como el Padre perfecto,
con esas manos tan fuertes
que me cuidaron
a cada momento......

Crecí y aun fui conociendo
a un Padre alegre y tierno,
lleno de alegría y de sueños.

Buscabas lo mejor para darnos
sufriendo en lo más intenso,
sin pensar que con tu cariño,
tu nos dabas todo lo bueno.

Padre... Que palabra tan hermosa,
que encierra tantos amores...
Un Padre es lo más bello y grande
que un hijo puede desear
y tu junto a mi Madre...
A sus hijos saben amar.......


Por: Aurora García

miércoles, junio 10, 2009

Dones reporteres de Mataro


http://donesreporteresdemataro.blogspot.comdones reporteres

.UN BLOC INTERESSANT
Unas mujeres con ilución un saludo para todas Encarna

En el programa d'estudis entren més matèries que les estrictament curriculars? Per exemple: sortides, lligams amb el barri....?



Hola Antònia! Bona tarda (RESPON). És ben cert que moltes persones no han pogut estudiar de joves per motius diversos. I volen fer-ho ara de grans! Tens al costat una dona que ens pot parlar del tema a la secció Fem Xarxa. Ens la presentes?


Música Fem Xarxa
Moltes dones, per diferents situacions, han deixat de banda els estudis i s'han dedicat exclusivament a les tasques domèstiques: cuidar els fills y les feines de la casa....

Hi ha nois i noies que no acaben satisfactòriament l'ensenyament obligatori a l'edat que els pertoca i abandonen el estudis per engrossar la llarga llista d’aturats...

Hi han persones que, per qüestions laborals o personals, volen millorar el seu nivell d'estudis....

L'Escola d'Adults ha sigut i és per a molts, una segona oportunitat i per altres, una primera.

Per parlar-nos del gran paper que juga l'Escola d'Adults a la nostra Ciutat tenim a l'Ester Benito, mestra d'adults de tota la vida.


- Quants anys fa que varen posar-se en funcionament les Escoles d'Adults i a quina necessitat responia?

- Qui fa majoritàriament us de l'Escola d'Adults? Més dones que homes? Més joves que adults?...

- Com ha evolucionat , amb la realitat dels nous ciutadans, les Escoles d’Adults?

- En el programa d'estudis entren més matèries que les estrictament curriculars? Per exemple: sortides, lligams amb el barri....?

- A Mataró hi ha suficient cobertura a la demanda de places a l'Escola d'Adults?.

- Una última pregunta, Ester: L'Ensenyament, com altres professions de continguts més social, son escollides preferentment per dones: a que creus que és degut?.

Gracies Ester per ser aquí amb nosaltres, creiem que és molt important que la veu de tota aquesta xarxa de serveis que existeix a la nostra ciutat arribi a la majoria de ciutadans, per poder fer us, per millorar-la i defensar-la com eina fonamental del nivell cultural d'un país.

domingo, mayo 24, 2009

Toni Rivero ha destacat la necessitat d’establir “un pols a tot el relacionat amb els recursos humans


Més de 5.000 maresmencs treballen en els serveis d’atenció a persones

L’Ajuntament de Mataró presenta un estudi que analitza l’impacte en l’ocupació en el sector de les persones amb dependència a Mataró i el Maresme

per S.F. - fotos R. Gallofré - 09/05/2008 18:03 (500 lectures)



Més de 5.000 persones treballen al Maresme en els serveis d’atenció a persones amb dependència. Aquesta és una de les dades que s’han extret de l’estudi impulsat per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) de Mataró i realitzat per l’Institut de l’Envelliment de la Universitat Autònoma de Mataró per definir l’impacte en l’ocupació d’aquest sector a la comarca. Toni Rivero, de la UAB, ha explicat que si no fos per estudis com aquest, encarregat per l’Ajuntament de Mataró, és “gairebé impossible fer estimacions sobre els ocupats en aquest sector”. La presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, ha expressat la voluntat de “donar respostes i solucions” a les conclusions extretes d’aquest estudi. “Més de 2.000 persones i 77 empreses i entitats han participat per tenir un ventall ampli i una mostra representativa que ens permetrà millorar els serveis”, ha dit.

Entre les dades presentades aquest divendres, dia 9, destaca el fet que en tots els àmbits de l’estudi (sector sociosanitari, discapacitat i de gent gran –només residència, residència i centre de dia, només centre de dia, servei d’atenció domiciliaria i altres) predominen els contractes fixes i les jornades complertes, mentre que en el sector estrictament dels serveis d’atenció domiciliària és a l’inrevés: segons dades de desembre de 2007, un 75% treballa de forma eventual i només un 19 % ho fa a jornada complerta (enfront del 27% i el 68% de tots els àmbits). Pel que fa a les expectatives sobre el personal ocupat, les empreses consultades han augmentat la seva ocupació clarament al llarg del 2007 (més del 50% així ho assenyala). A més, la majoria d’empreses i entitats expressen la seva intenció de mantenir o augmentar el seu personal durant aquest 2008.

Les principals dificultats en les que es troba aquest sector alhora de seleccionar i mantenir personal són, sobretot, de manca de formació professional, els horaris i la jornada laboral i el fet que en altres sectors paguin salaris més alts. En el sector del servei d’atenció domiciliària, el principal problema és l’estrès laboral, que en les dades de desembre de 2007 un 71% dels enquestats escollien aquesta opció. Rivero ha destacat també les eines de selecció rebudes, en les que predominen amb un 50% i un 60% al llarg del desembre passat per les Borses de Treball Municipal i les sol·licituds rebudes per les entitats respectivament.

Clima empresarial poc positiu
El sector en conjunt tendeix al pessimisme sobre el clima empresarial. A tot el Maresme, la valoració optimista es trobava sobre el 43’4% (el 100% és una valoració totalment optimista) en el mes de gener, mentre que en el desembre aquesta dada havia baixat fins el 27’7%. Sector ha tancat l’any amb problemes per trobar la selecció de personal adequat i els preus de contractació i concertació de l’Administració, dos factors que en el cas dels serveis d’atenció domiciliaria s’afegeixen al de la competència de l’economia submergida.

Toni Rivero ha destacat la necessitat d’establir “un pols a tot el relacionat amb els recursos humans: la formació professional de les persones i un tema molt important, intentar flexibilitzar i organitzar millor les jornades laborals”. “És difícil però milloraríem les condicions dels professionals del sector”, ha afegit. En aquest mateix sentit s’ha expressat Carme Esteban, regidora de benestar social i gent gran, assegurant que cal “ajudar que els professionals estiguin ben preparats” i també “donar els recursos físics i necessaris per cobrir la demanda: equipaments, centres, etc.”.

Mataró afegeix les noves galetes 'Laietanes' al seu catàleg de productes propis per a promocionar la ciutat



Lloguer de bicis i sortides nocturnes amb vaixell per potenciar la platja

Mataró afegeix les noves galetes 'Laietanes' al seu catàleg de productes propis per a promocionar la ciutat

per J. Vives - fotos R. Gallofré - video Vídeo cedit per Televisió de Mataró - 22/05/2009 18:29 (368 lectures)





Un servei de lloguer de bicicletes a la platja del Varador, lloguer de caiacs i sortides nocturnes amb vaixell i tertúlies literàries a la vora del mar són algunes de les activitats que s’oferiran aquest estiu per tal de promocionar les platges de Mataró. La presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, va presentar dijous, dia 21, les novetats de la temporada d’estiu a Mataró pel que fa a les activitats lúdiques i culturals que han de servir, també, per potenciar la ciutat com a destí turístic d’un dia.

L’Institut Municipal de Promoció Econòmica s’ha fixat per aquest estiu 2009 l’objectiu de donar impuls al conjunt d’iniciatives que es porten a terme al front marítim, entre les quals destaca l’activitat que ja porten a terme els diferents xiringuitos –que organitzen concerts i monòlegs, entre d’altres. Però a més, també es vol promocionar el turisme nàutic conjuntament amb els agents implicats del sector. Així, a l’oferta d’activitats que els tretze operadors del sector nàutic ja venen oferint habitualment –des de submarinisme a navegació amb velers, sortides amb barca i activitats de vela- aquest estiu s’hi sumaran dues noves propostes: el lloguer de caiacs i les sortides nocturnes amb vaixell per descobrir els estels des del mar.

Una altra de les novetats d’aquest estiu a Mataró serà l’organització de Tertúlies literàries d’estiu, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme, i que tindran lloc cada dimarts de juliol a la tarda al punt d’informació turística.

A banda de les activitats que tindran lloc pròpiament al front de mar, la regidora de Promoció Econòmica també va recordar que durant l’estiu a Mataró també se celebren diversos esdeveniments amb capacitat per atraure visitants, com ara els concerts del Cruïlla de Cultures, el festival Shakespeare o la festa major de les Santes. A més, també es pot conèixer la ciutat a través de les rutes i visites guiades que organitza l’IMPEM i l’IMAC. Aquest any se’n posaran en marxa dues de noves, una dedicada a la història de la ciutat, que es farà els dijous, i una ruta audioguiada comercial.

Les Laietanes, galetes de la ciutat
Els visitants que aquest estiu facin parada a la ciutat es podran emportar un record ben dolç de la seva estada. L’acte de presentació de les activitats d’estiu es va aprofitar també per donar a conèixer les noves galetes de Mataró, les “Laietanes”. Aquestes galetes, uns carquinyolis líquids i cruixents que amaguen una ametlla o una avellana, han estat creades pel pastisser Claudi Uñó i van ser escollides entre quadre varietats a través d’una votació popular durant la celebració del fòrum Innova 360º el passat mes de novembre. Durant aquests mesos, l’IMPEM ha treballat en la creació del nom i de l’embolcall de les galetes, que ha estat dissenyat pel dissenyador Xavier Martín. Un grup d’actors de l’Aula de Teatre es van vestir de laietans per presentar, a través d’un divertit muntatge, les noves galetes que representaran la ciutat i que es podran adquirir a totes les pastisseries de Mataró, així com a d’altres punts d’atenció al públic i l’Oficina de Turisme.

domingo, abril 26, 2009

Les principals dificultats en les que es troba aquest sector alhora de seleccionar i mantenir personal són, sobretot, de manca de formació professiona



Més de 5.000 maresmencs treballen en els serveis d’atenció a persones

L’Ajuntament de Mataró presenta un estudi que analitza l’impacte en l’ocupació en el sector de les persones amb dependència a Mataró i el Maresme

per S.F. - fotos R. Gallofré - 09/05/2008 18:03 (480 lectures)



Més de 5.000 persones treballen al Maresme en els serveis d’atenció a persones amb dependència. Aquesta és una de les dades que s’han extret de l’estudi impulsat per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) de Mataró i realitzat per l’Institut de l’Envelliment de la Universitat Autònoma de Mataró per definir l’impacte en l’ocupació d’aquest sector a la comarca. Toni Rivero, de la UAB, ha explicat que si no fos per estudis com aquest, encarregat per l’Ajuntament de Mataró, és “gairebé impossible fer estimacions sobre els ocupats en aquest sector”. La presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, ha expressat la voluntat de “donar respostes i solucions” a les conclusions extretes d’aquest estudi. “Més de 2.000 persones i 77 empreses i entitats han participat per tenir un ventall ampli i una mostra representativa que ens permetrà millorar els serveis”, ha dit.

Entre les dades presentades aquest divendres, dia 9, destaca el fet que en tots els àmbits de l’estudi (sector sociosanitari, discapacitat i de gent gran –només residència, residència i centre de dia, només centre de dia, servei d’atenció domiciliaria i altres) predominen els contractes fixes i les jornades complertes, mentre que en el sector estrictament dels serveis d’atenció domiciliària és a l’inrevés: segons dades de desembre de 2007, un 75% treballa de forma eventual i només un 19 % ho fa a jornada complerta (enfront del 27% i el 68% de tots els àmbits). Pel que fa a les expectatives sobre el personal ocupat, les empreses consultades han augmentat la seva ocupació clarament al llarg del 2007 (més del 50% així ho assenyala). A més, la majoria d’empreses i entitats expressen la seva intenció de mantenir o augmentar el seu personal durant aquest 2008.

Les principals dificultats en les que es troba aquest sector alhora de seleccionar i mantenir personal són, sobretot, de manca de formació professional, els horaris i la jornada laboral i el fet que en altres sectors paguin salaris més alts. En el sector del servei d’atenció domiciliària, el principal problema és l’estrès laboral, que en les dades de desembre de 2007 un 71% dels enquestats escollien aquesta opció. Rivero ha destacat també les eines de selecció rebudes, en les que predominen amb un 50% i un 60% al llarg del desembre passat per les Borses de Treball Municipal i les sol·licituds rebudes per les entitats respectivament.

Clima empresarial poc positiu
El sector en conjunt tendeix al pessimisme sobre el clima empresarial. A tot el Maresme, la valoració optimista es trobava sobre el 43’4% (el 100% és una valoració totalment optimista) en el mes de gener, mentre que en el desembre aquesta dada havia baixat fins el 27’7%. Sector ha tancat l’any amb problemes per trobar la selecció de personal adequat i els preus de contractació i concertació de l’Administració, dos factors que en el cas dels serveis d’atenció domiciliaria s’afegeixen al de la competència de l’economia submergida.

Toni Rivero ha destacat la necessitat d’establir “un pols a tot el relacionat amb els recursos humans: la formació professional de les persones i un tema molt important, intentar flexibilitzar i organitzar millor les jornades laborals”. “És difícil però milloraríem les condicions dels professionals del sector”, ha afegit. En aquest mateix sentit s’ha expressat Carme Esteban, regidora de benestar social i gent gran, assegurant que cal “ajudar que els professionals estiguin ben preparats” i també “donar els recursos físics i necessaris per cobrir la demanda: equipaments, centres, etc.”.

digitals. Més de 200 joves en situació d'atur a Mataró han participat en el procés de selecció de l'escola taller i finalment 32 han estat seleccionat


La TecnoEscola de Mataró forma 32 joves en noves tecnologies

Es participants realitzaran més de 800 hores de formació i unes 2.400 hores de treball pràctic

per capgros.com/ACN - 18/08/2008 17:29 (574 lectures)
El Servei d'Ocupació de Mataró (SOM) ha engegat aquest estiu la tercera edició de la TecnoEscola, una iniciativa orientada cap a les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que forma joves com a instal·ladors de xarxes i sistemes de comunicació, tècnics microinformàtics, tècnics en disseny multimèdia o dinamitzadors digitals. Més de 200 joves en situació d'atur a Mataró han participat en el procés de selecció de l'escola taller i finalment 32 han estat seleccionats. L'objectiu de la TecnoEscola és la inserció laboral d'aquests joves en ocupacions relacionades amb les noves tecnologies. En les anteriors edicions hi va haver un percentatge d'inserció de l'alumnat del 80%.

Durant els dos anys que funcionarà la TecnoEscola, els participants en cadascuna de les especialitats realitzaran més de 800 hores de formació i unes 2.400 hores de treball pràctic que prestaran en entitats sense afany de lucre i organismes públics de la ciutat. Aquest és un programa de formació i treball finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), el Fons Social Europeu i l'IMPEM.

Els participants faran tasques tan diverses com la instal·lació i configuració de xarxes informàtiques per cable o Wi-Fi; la reparació, ampliació i manteniment d'ordinadors i la instal·lació de programari; el disseny, creació i actualització de pàgines web; la realització de cartells, catàlegs i díptics; l'enregistrament i creació de vídeos i material multimèdia, o impartir cursos i tallers d'alfabetització digital, navegació per Internet, tractament d'imatge, disseny web, ofimàtica i blocs.
Esta experiencia para todos fue muy positiva un saludo Alos chicos y las personas que están trabajando con mucho entusiasmo para que este proyecto salga perfecto Carmen Ramiro Toni y muchas mas personas que he tenido la oportunidad de tratarlo ha todos un saludo de Encarna para todos

Hi ha tres fases. La primera és la preinscripció, on tothom podrà fer-la de manera presencial o telefònica als diferents punts establerts”.



El nou sistema d’inscripció a casals acaba amb les cues per obtenir plaça

Un barem distribuirà de manera justa als preinscrits

per S. F. - fotos R.G. - 27/02/2009 18:00 (751 lectures)


La regidora de Serveis Centrals, Montse López, i la regidora de joventut, Anna Barrera, han presentat aquest divendres, dia 27, el nou sistema d’inscripció als casals que ha d’acabar amb les llargues cues que es formaven per tal d’aconseguir una plaça. Junt amb representants de diverses Associacions de Pares i Mares (AMPAs), López ha desgranat els passos a seguir per aconseguir una plaça en un dels casals d’estiu. “Hi ha tres fases. La primera és la preinscripció, on tothom podrà fer-la de manera presencial o telefònica als diferents punts establerts”. Aquesta es pot dur a terme mitjançant el Servei d’Atenció Ciutadana (tant a les oficines com en centres cívics). La següent fase constarà d’una baremació de totes les peticions, que es duran a terme per una comissió mixta formada per les AMPAs i les entitats de lleure: “es puntuarà diferents factors com tenir pare, mare o tutor com a soci de l’AMPA organitzadora, tenir germans que participen en el mateix curs, ser alumne de l’escola o amb antiguitat de dos anys al casal de l’entitat de lleure i proximitat del domicili”. La tercera fase és la inscripció definitiva i redistribució en cas d’excedència.

Aquesta mesura, ha explicat Barrera, servirà per acabar amb el sistema que hi havia fins ara, on s’apuntava per “estricte ordre d’arribada” i que provocava que un cop “obert el període d’inscripcions, passat el segon dia potser ja estava tot cobert”, a banda de les llargues cues de pares a altes hores de la matinada per aconseguir una plaça. “D’aquesta manera no garantíem el principi d’universalitat i igualtat d’oportunitats”, ha remarcat Barrera, que no veu “adequat” el fet que “es generessin cues a les tres del matí”. La regidora ha destacat el fet que el 100% de les associacions i entitats de lleure s’han mostrat a favor d’aquest nou sistema.

Les representants de l’AMPA Camí del Mig, Sònia Floriach i Irene Cot, de l’AMPA Tomàs Vinyas, Bea Delgado, i de l’entitat de lleure Olla de grills, Laura Arias, han destacat el fet que amb aquesta reforma s’afavorirà la igualtat, ja que ara serà el mateix venir el primer o darrer dia de preinscripció. Les representants també han volgut deixar clar que els criteris de puntuació s’han consensuat entre totes les associacions implicades.

El tempo de les tres fases a dur a terme és el següent. La preinscripció es podrà fer entre el 27 d’abril al 10 de maig de manera presencial o per telèfon als llocs indicats de 9 a 19h o tot el dia des de la pàgina web. La fase de baremació es durà a terme entre l’11 i el 15 de maig, mentre que la fase per inscriure’s i fer el pagament serà del 25 de maig al 5 de juny. Els casals està previst que comencin el 29 de juny.

domingo, abril 12, 2009

Los 13 museos repartidos por toda la ciudad, entre ellos el Museo Picasso (el más visitado),


Barcelona abre gratis sus museos los domingos por la tarde

Desbordados por el éxito.

La iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona de abrir gratis sus museos los domingos por la tarde ha funcionado. Incluso demasiado. A las cinco de la tarde de ayer la cola para entrar en el Museo Picasso, uno de los 13 museos municipales que se han adherido a la convocatoria, ocupaba toda la calle de Montcada y la espera era de más de una hora. Centenares de personas se agolpaban ante la entrada de un museo en el que generalmente las colas las hacen sólo turistas o escolares. Para amenizar, en varios de estos centros se habían organizado actividades musicales y lúdicas que hacían más corta la espera.
Hasta ahora, estos museos municipales estaban cerrados las tardes del domingo y por la mañana, exceptuando el primer domingo del mes, la entrada es de pago. El delegado de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Martí, estaba muy sorprendido del éxito tan "rotundo" del primer día: "Pensábamos que íbamos a conseguir algún resultado domingo a domingo, pero ya ha sido un éxito desde el principio".
Usos lúdicos

También explicó que el principal objetivo del consistorio es que los barceloneses se reencuentren con los museos de su ciudad y tengan un uso "más lúdico" de estos espacios culturales, "un patrimonio que es de ellos", indicó Martí, que destacó que de esta forma se amplía también la oferta cultural del fin de semana en la ciudad.

Los 13 museos repartidos por toda la ciudad, entre ellos el Museo Picasso (el más visitado), el Museo de Historia de Barcelona, el Museo de Ciencias Naturales, el Museo Barbier Mueller de arte precolombino, el Museo Frederic Marés o el Centro de la Imagen de La Virreina abrían sus puertas al público a las tres de la tarde y poco a poco se llenaron de público.

De momento, a la iniciativa no se han sumado las grandes instituciones artísticas de la ciudad, consorciadas, como el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, el Museo Nacional de Arte de Cataluña o la Fundación Miró. Pero, según Jordi Martí, "estos centros se irán añadiendo poco a poco a la propuesta, a medida que encuentren la financiación para ello". El Ayuntamiento de Barcelona ha calculado que el coste de esta iniciativa será de 600.000 euros al año para los museos afectados.

Setze alumnes de l´Escola Universitària Politècnica de Mataró faran aquest any pràctiques a empreses de l´estranger


Alumnes de l´EUPM faran pràctiques a empreses de l´estranger.

Les estades formen part del programa IAESTE que promou les pràctiques internacionals per part dels alumnes d´especialitats científico-tècniques. (Capgròs.com 1.4.09)


Setze alumnes de l´Escola Universitària Politècnica de Mataró faran aquest any pràctiques a empreses de l´estranger. Aquestes pràctiques s´emmarquen en el programa IAESTE (Internacional Association for the Exchange of Students for Technical Experience), que promou la realització de pràctiques internacionals per part dels alumnes d´especialitats científico-tècniques. Els estudiants becats podran fer les seves pràctiques a països com Polònia Alemanya, Filipines, Corea del Sud, Brasil, Bòsnia i Hercegovina, Estats units, Mèxic, Eslovàquia i Tunísia. Entre d´altres, participen al programa empreses reconegudes com Intel, Philips, Pohang Institute of Intelligent Robotics o Bigfoot Entertainment. La durada d´aquestes pràctiques va de dos a tres mesos fins a mig o un any. Les pràctiques, a banda de servir de complement pràctic a la formació acadèmica, serveixen també per millorar els coneixements en altres idiomes com l´anglès.

domingo, marzo 01, 2009

El centre vol millorar la comunicació i fomentar la cohesió social del centre i el barri amb aquesta mesura promoguda per l’escola i l’Ampa


El CEIP Peramàs instal·la una cartellera digital

El centre vol millorar la comunicació i fomentar la cohesió social del centre i el barri amb aquesta mesura promoguda per l’escola i l’Ampa

per J. V. - fotos Mireia Martínez - 24/02/2009 13:01 (331 lectures)


El CEIP Peramàs ha instal·lat una cartellera digital a través de la qual ofereix informació de l’escola i de les seves activitats i serveis. La cartellera és una iniciativa conjunta de l’escola i de l’AMPA amb la qual es vol fomentar la cohesió social del centre i del barri. A la pantalla hi apareix informació sobre la vida escolar i els treballs que es duen a terme, els serveis i activitats complementaris del centre i del Pla educatiu entorn, i les campanyes per fomentar l’associacionisme i la participació de les famílies en activitats com els Voluntaris de l’escola o la colla gegantera, entre d’altres qüestions. Aquests continguts estan elaborats per la comunitat educativa i es van actualitzant periòdicament. La instal·lació d’aquesta pantalla ha estat possible també gràcies al suport de la secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i s’emmarca tant en el Pla d’Autonomia del centre com en el programa d’innovació en Noves Tecnologies que porta a terme el CEIP Peramàs, segons ha explicat la seva directora, Aurora Pérez. En aquest sentit, en les properes setmanes l’escola té previst adquirir dues pissarres digitals, i abans de finals de curs n’instal·larà dues més.

La vellesa no és qüestió d’anys, però si d’estat d’ànim


DE GENT GRAN
per Emili Ramos, secretari de l'Ass. Jubilats Mataró-Maresme

Aprenent a envellir

Tenim penjat al plafó informatiu del nostre local un text molt interessant que és com una declaració d’intencions, o més ben dit, com una lliçò de ben viure per a la gent gran. Porta per títol : “Aprenent a envellir” i és d’autor anònim doncs no hi consta el creador, ni qui ens el va proporcionar tampoc el coneix.

Té vuit apartats i em recorda, encara que de lluny, el famós epigrama del Doctor Letamendi reproduït fa uns mesos en el nostre Butlletí.

Llegint-lo te n’adones que desprèn optimisme a cabassos i que l’ha escrit una persona que, o be gaudeix d’una vellesa molt positiva o potser és un ferreny lluitador dels que es sobreposen a totes les dificultats i que, a cada caiguda s’aixeca amb la voluntat de sobreviure malgrat tot.

El primer consell ens diu: “Cuidaràs la teva aparença cada dia” i sobre aquest punt em comentava una associada que l’estava llegint: “Ja m’ho dèia l’àvia quan de joveneta m’empolainava molt – Molt be nena engalanat força i fes sempre goig, perquè les dones hem d’estar boniques sempre, de joves per esser admirades, volgudes, estimades i desitjades, i de velles per no fer llàstima.

Una mania, o potser mala costum que tenen certes persones grans és la de parlar de les seves xacres, malaties, operacions, estades a hospitals, etc.; sembla que hi trobin una morbosa complaença. Aconsella aquest escrit que deixem de dir-nos vells i de queixar-nos dels nostres mals i que siguem optimistes per sobre de tot: al mal temps bona cara, de totes passades hem de ser positius, cara alegre, bon humor i gestos amables. Això s’encomana.

La vellesa no és qüestió d’anys, però si d’estat d’ànim. Un altre bon consell: intentem esser útils als altres i així ho serem a nosaltres mateixos, espavilem-nos en tot el que puguem ajudant al proïsme amb un somriure, amb un consell, amb un servei.

Escric aquest resum com a petit homenatge al desconegut autor o autora i que hom el subscriu en la seva totalitat. Congratulem-nos de l’existència de gent com ella (o ell) i a qui de bon grat ens agradaria conèixer.

Malauradament però, s’obliden d’un capítol molt essencial: LA SEXUALITAT, i pregunto: que no hi tenim dret encara que siguem grans a una activitat sexual, tal vegada menys activa però, si més no complaent?. Emili Ramos

Quan érem joves i teniem vida laboral activa, i contributiva, que vàrem fer?: treballar, procrear, cuidar la família i millorar tant com poguerem la s


DE GENT GRAN
per Emili Ramos, secretari de l'Ass. Jubilats Mataró-Maresme

Tenim drets els vells?

La societat occidental d'ençà l'implantació de la tecnologia industrial més avançada en tota mena de processos de fabricació i de la millora sanitària en quan a investigació i aplicació pràctica en la farmacologia i dietètica ha millorat considerablement en l'esperança de vida de les persones, que d'any en any es va acreixent i sembla, tal com passa amb les marques atlètiques, que no hi hagi límitació a la vista.

Això preocupa, amoïna i posa nerviosos alss governants, particularment als economistes; tenen paüra, tal com ha dit l'actual ministre d'Economia espanyol: "a la llarga poden posar en perill, la gent gran, l'equilibri pressupostari".

Es parla d'implantar una llei de dependència de les persones grans i, com tot, te un cost, semble ser que el P.I.B. (Producte Interior Brut), s'apujaria en un 0'7%, ves per on el mateix famós percentage que tan generosament prometeren aplicar en ajudes al Tercer Món i que mai s'arriba a acomplir.

Tal com assenyala la sociòloga Eulàlia Solé en un recent article publicat al diari La Vanguardia, el fet de que uns propers 15 o 20 anys haurà augmentat el cens de gent major de 50 anys i que sobrepassant el 50% del votants constituïm majoria absoluta en l'electorat, no els deixarà aplicar les reformes com la de retallar les prestacions i castigar-los a una vellesa miserable, cosa que per dissort ja en son molts quela pateixen.

Diu la citada escriptora que si a l'any 1948 fou instituïda la Declaració Universal del Drets Humans i que no obstant que aquest document per ell mateix ja hauria d'esser suficient, les Nacions Unides, pel 1989, vàren proclamar també, la Declaració dels Drets de la Infància; per quan, doncs, s'instituïran els Drets de la Vellesa Digna, cosa que comportaria que ningú poguès negar-nos, als jubilats, el dret a una paga i agombolaments decents fins al final de la nostra existència.

No hauria d'importar que la Seguretat Social tingués mancança o excedent, son els pressupostos mateixos de l'estat els que han d'aportar tot el que es necessita per el Drets dels Ancians, és un capítol fonamental. Perquè, cal preguntar-se: la societat ha d'ometre la nostra contribució a l'actual benestar?

Quan érem joves i teniem vida laboral activa, i contributiva, que vàrem fer?: treballar, procrear, cuidar la família i millorar tant com poguerem la societat que ens tocà per tal d'arribar a on estem ara.

Si els nens, futur indefectible, tenen dret a l'educació, a la salut, als serveis sanitaris i a la protecció de la família. costi el que costi, nosaltres que hem fet possible que ells ara hi siguin, perquè no som mereixedors d'un tracte digne?

Valgui aquesta modesta postil·la com a reconeixement al ben escriure i raonada exposició de l'escriptora i sociòloga Eulàlia Solé.

Durant la seva trajectòria, López també ha treballat amb l’oli o l’acrílic, però és l’aquarel·la la tècnica que el fa sentir més bé


Les aquarel·les de Cesc López prenen l'Espai Capgròs aquest mes de març

El pintor mataroní inaugura aquest divendres una exposició amb les seves darreres creacions, inscrites en plena evolució de la seva carrera

per V. B. - fotos R. Gallofré - 26/02/2009 18:41 (95 lectures)

El pintor amb una de les seves obres
El mataroní Cesc López ostenta un llarg currículum expositiu que l’ha portat a mostrar la seva obra a diverses sales principalment del Maresme i Barcelona, però també a Lisboa i California. Ara arriba a l’Espai Capgròs, carregat amb les aquarel·les que protagonitzaran l’exposició del mes de març de la sala, en un moment important de la seva trajectòria. La mostra porta per títol “Trets extrets” i posa de manifest l’evolució que està vivint l’artista i les seves creacions, partint de la figuració que ha marcat bona part de la seva trajectòria. “Vinc d’un figuratiu molt clar, i estic anant cap a l’extracció, que és una mena de pas intermedi en el camí cap a l’abstracció”, afirma l’artista. El concepte d’extracció li serveix per definir el seu estat actual, que considera “necessari”. No vol mantenir-se sempre en una pintura de caire exclusivament figuratiu (“hi ha pintors realistes que són fantàstics, amb una tècnica magnífica, però en el meu cas aquest no és el fi de la pintura”, assegura). Però tampoc creu que ja pugui fer el salt a l’abstracció. “Jo penso que hi arribaré, però cal seguir un camí”. I “l’extracció” és la propera parada, la que es podrà veure a l’Espai Capgròs.

Durant la seva trajectòria, López també ha treballat amb l’oli o l’acrílic, però és l’aquarel·la la tècnica que el fa sentir més bé. “És la meva essència”, constata el mataroní. Unes aquarel·les que ara utilitza per crear obres amb un objectiu pincipal: “Arribar a expressar el màxim amb el mínim d’elements possibles”. Una concepció minimalista a la que molts creadors de tot tipus de disciplines acaben arribant en algun moment de la seva trajectòria. “La gràcia de qualsevol art és extreure allò que no serveix i deixar l’ànima”, explica l’artista, que també va servir una metàfora del golf. “Com menys cops, millor”. La qüestió és embocar per la via més ràpida possible.

I com es tradueix aquest procés d’extracció i minimalisme? En una exposició d’una quinzena d’aquarel·les de format mitjà (70 x 60 cm majoritàriament) en què tracta diverses temàtiques que han marcat el pintor en els darrers anys: els paisatges marins, els interiors i els seus contrallums, els mercats... Però també sorgeixen paisatges imaginaris que es mesclen amb altres de reconeixibles. “És un resum del meu conscient i subconscient”, afirma. “Ja no m’interessa tant la figura com la suma de colors i formes”, destaca de nou López, per explicar com de diferents són els seus quadres actuals respecte a les creacions d’anys anteriors.
López, que recorda amb especial il·lusió la mostra que va protagonitzar al Cafè Latino dedicada al món del jazz, valora molt la relació amb el públic. “Jo pinto per a tothom, així que estic disposat a que em diguin el que calgui”, explica l’artista, que assegura que el públic no té un pel de tonto. “Encara que diguin que no hi entenen d’art, no els pots enganyar, al final la gent no s’equivoca”.